...t'aparta d'altres possibilitats
...i NO et potencia el màxim rendiment, doncs aquest s'assoleix en l'alternança d'activitats.
Tampoc et diria, vell amic, que seguíssim la llei del mínim esforç. Aquesta desperta la mandra natural dels humans, els manté en una inèrcia d'ocupacions inútils.Sí que coincideixo en no esforçar-se al màxim del que un pot rendir, perquè el sobreesforç transpassa el llindar de la salut i causa tensions de tota mena.
Sobretot, no estem a l'altre extrem del sobreesforç^^", o acabareu com jo.
jo tambe estic a l'altre extrem dle sobreesforç... pero això d'esforçar-se tant em fa massa por... realment tinc un greu problema existencial xDDD no em decideixo en certa cosa precisament per aquest tema: vui que el meu futur sigui molt bo, seguint un camí molt difícil? O vui que el meu futur sigui acceptable seguint un camí còmode...
ResponEliminaquin problema TT
el teu futur comença a ser bo dsd el moment k vas fent un trajecte k et satisfà
ResponEliminafrase monya: la felicitat està en cada passa k et porta a un destí =D
deixa d'enraonar i aixeca't del sofà!;)
(jo m'hi he passat massa temps)
Apaaaaaaaaa sobreesforç!
ResponEliminaEl que passa es que per poc que fem ens sembla que fem molt.
Que fer poc ja és molt perquè és millor que no fer res.
Però crec que no sabem encara el que és fer molt però com el màxim que hem fet és poc, creiem que és molt.