Un diumenge de primavera, a n'aquelles hores en què un acostuma a dormir fins que el sol li permet, vaig respondre el timbre de la porta amb una mirada de fàstic.
Al cap d'unes frases d'intercanvi, vaig dir-li secament al Testimoni de Jehovà:
- Mira, amb tot el respecte, no em convencereu. Venir aquí us suposarà una pèrdua de temps. No us canseu de les negatives de la gent?
- Tu no ens has tancat la porta als nassos, però no és per això pel que seguim parlant. Sempre és de grat conversar amb gent que discrepa del teu punt de vista. No per convèncer del propi, sinó pel plaer que té trobar algú amb inquietuds, més si és jove.
- Seré jove, però no fàcilment influenciable. Tinc clar que no s'han de tenir les coses clares. Sempre pots estar equivocat, sempre pots aprendre a esquivar maneres rígides de pensar.
Un cop ens vam convidar a conèixer, rompuda la primera barrera, em va sorprendre la ment flexible i oberta d'aquell home, dins el que cap. En el seu cap que no hi cap la hipocresia del negoci.
Respecta els punts de vista diferents i accepta les dures crítiques com no és habitual d'algú que creu en Déu. El més fort, sap argumentar el que sembla inargumentable, recorrent, fins i tot, a fets científics demostrables per cada principi que defensa.
Algun cap de setmana, el Jordi em confirma que els prejudicis, que poden ser infundats en major o menor mesura, no són extrapolables a tots els membres d'un col·lectiu. Un home culte, que ha viatjat i estudiat dues carreres i ha triomfat en la feina... decidí investigar en misteris de la vida i la religió pel seu compte.
Res a veure amb els que van a "menjar el tarro" amb arguments tan repetitius que semblen sorgits de cervells defectuosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada