Imagina't a tu mateix o mateixa, conegut com ets per la teva més que sobrada vida amorosa i luxuriosa, o bé per l'absència d'aquesta. Pensa't tal com ets, i imagina què faries si un bon dia tu...TU...
* Tu, noieta encisadora d'ànimes verges, et llevessis amb una considerable tranca entre les cames, estreta de vergonya entre uns testicles enormes que saps del cert que no et pertanyen.* Com et quedaria l'expressió a tu, xavalot, conegut per a alguns com El Metralleta, temut per tot pare de fèmines -per por de convertir-les en les teves futures preses-, diga'm quina cara faries si un bon dia et notessis uns pits més prominents que els que desitges sobar cada dia i cada nit, i en veure't al mirall no trobessis la teva polla enlloc.
Fa por, eh que sí? Hauríeu d'anar a l'escola, a la feina, hauríeu d'afrontar el rebuig de tantes persones estimades, que suposadament sempre us comprendran i mai fallaran, hauríeu d'acceptar que, durant aquell abominable malson (pregaríeu perquè estessiu somiant) durés l'estona d'una nit.
Però us despertaríeu l'endemà i no hauria canviat res. Seguiríeu atrapats en un altre cos i mai en podríeu sortir. Us demanaríeu si aquelles persones que es diuen "normals" entre si i a vosaltres us tracten d'"anormals", o "gent que té un problema", algun dia tindrien la decència de pensar amb perspectiva abans de despreciar.
I no, no ho faran. Ploraríeu moltes llàgrimes, i ningú us comprendria, us portarien al psicòleg (o fins i tot al psiquiatra), algú acostumat a tractar-ho tot com un problema del pacient, sense imaginar que l'únic problema el té la mentalitat de la gent que no pot comprendre cap diferència de la normalitat social.
El problema és la idea estereotipada que es té dels trans (tan transexuals com transgènere). No són més depravats que tu, pervertit lector o lectora, o que jo, o que la resta de l'espècie. Així com, de cada vegada, es tolera més la gent que es sent atreta pel mateix sexe, arribarà el dia en què la gent comprengui que no tothom neix amb la fisiologia que correspon a la seva ment.
Avui, a les 18h, manifestació a Plaça Universitat, contra la patologització de la transexualitat, una passeta cap a aconseguir la igualtat de drets.
La gent tendeix a moure's només per allò que li afecta, per això crec en les minories.
jejeje Radikaaal!! Està clar que els psicòlegs no ens hem de dedicar a patologitzar tot el que trobem (tot hi que ho intentem), però crec que un transexual no té perquè evitar el psicòleg, no perquè tingui un problema amb el seu sexe eh! Sinò per justament acceptar la seva transexualitat i treure l'estrès i malestar que li comporta aquest procés.
ResponEliminaAquí si que podem ajudar sense classificar.
Em pots dir radikal, però conec casos en què, de tots els psicòlegs clínics de Catalunya, cap d'ells excepte un, estava disposat a no medicar a una "noia" que només es volia posar "Daniel" al DNI. Només un va optar per desobeïr el codi deontològic i les lleis de l'Estat (ui, sí, ens pot caure el pèl, però no em doblegaré a cap obligació moral que jutgi d'absurda).
ResponEliminaTan difícil és formar el propi criteri, independentment de les lleis vigents?
PD: La llei obliga psiquiatritzar als que simplement es volen canviar el gènere del DNI i a hormonar-los, només pots decidir si ho acceptes o no ho toleres. Per ajudar-lo realment, està clar quina és l'elecció... però sembla ser que ningú s'atreveix a escollir-la.