L'atemptat de les torres bessones de Nova York, vuit anys ençà, va cobrar protagonisme en tots els mitjans de comunicació; els diferents diaris, telenotícies i ràdio propagaven la notícia: el segrest de quatre avions de passatgers per part de la red Al-Qaeda, fent-se amb el control de les cabines del pilot, s'estrellaren: dos contra les torres bessones, el tercer al Pentàgon, i l'últim a un camp obert de Pensilvània, en fallar d'objectiu gràcies a la reacció dels passatgers.Però aviat un grup compost per 50 científics desafià la versió oficial del 11-S. S'havien adonat que la manera en què les torres es derrumbaren violava les lleis de la física, i investigaren la veritable causa. Testimonis als peus de les torres havien assegurat sentir una forta explosió just abans del derrombament de les torres. Això portà a la hipòtesi que les torres s'havien esfondrat per demolició controlada.
Més de 100 incongruències van ser trobades en la versió oficial dels atemptats. Per exemple, resultava impossible que cap avió pogués acostar-se al Pentàgon sense accionar les defenses antiaèries, o que el FBI hagués localitzat el passaport intacte d'un dels terroristes dins les restes del World Trade Center.
Diverses teories sostenen que alguns membres del govern dels Estats Units coneixien els plans d'atemptar contra les torres bessones però no van fer res per impedir-ho. D'altres fins i tot arriben a acusar directament el propi govern d'Estats Units (a través d'agents de la CIA) de planejar i executar els atemptats.
Sigui com sigui, s'aconseguí l'efecte desitjat: causar por a la ciudadania d'un possible segon atac, odi envers els terroristes estrangers i la necessitat de protegir la nació. S'inicià aleshores la lluita contra el terrorisme, que portaria a la guerra d'Afganistan (en negar-se els talibans a entregar Osama Bin Laden, que suposadament s'havia refugiat en aquest país), la guerra d'Irak (pel perill que representaven les armes de destrucció massiva que en realitat no posseia el país)...
S'aconseguí, a més, que la gent no s'oposés a una política de màxima vigilància dels ciutadans: renunciarien a la llibertat individual, a canvi de "protecció" del govern. En efecte, abans que la població pogués reaccionar a la incomprensió del 11-S, Bush aprovà una llei on es controlaria cada moviment del ciutadà i, en cas de ser considerat terrorista, seria legal empresonar-lo sense judici previ. Tortura i mort legalitzades.
Deixo un documental que tracta sobre les conseqüències d'aquell atemptat del qual en sabíem la versió oficial, la que els mitjans de comunicació difondrien (potser falsament) per tot el món.
Después de las torres gemelas: nuevo orden mundial.
Sobre la teoria de la por com a arma de control social ja en parla Michael Moore a Bowling for Columbine. I Orwell, a 1948, tambén en parla referint-se a la creació d'un enemic artifical on dirigir les mirades porugues de la gent pero controlar-los i amargar-lis el que de veritat s'està cuinant en el seu Estat de Dret. Paranoic, jo? Psché... XDDDDDDDD
ResponElimina