Un altre Sant Joan

Enguany no he botat sota la música dels cavalls. Tampoc he notat el crit de tota Ciutadella junta cada vegada que un caixer fallava s'ensortilla, ni he celebrat cap endevinada. No he tingut el fugaç pensament de tirar-me per un tros de "carota" enmig des Pla, ni he sentit un toc de fabiol.

Enguany és el segon any que em perdo les Festes. I, tot sigui dit, no ha estat tan horrorós com a priori, inevitablement, semblava.

A la gran ciutat, petardos (i petardes) per tot arreu.

No existien per la meva ment, que entre estudiada i estudiada visitava el meu poble natal. En el transcurs d'una nit, ha après a volar molt més enfora (no parlo de Mèxic, a on passaré un mes d'aquí no-res), sinó a un racó que no surt en cap mapa. És la terra on el raonament s'agenolla als peus d'un somni premonitori, i l'ésser autòcton d'aquell indret està vestit d'intensos miratges que van canviant de color i forma.

Sí, és un somni, com tants altres... o potser una mica diferent. =) no sóc dels que els hi atribueixen significat, però per més agnòstic que sigui, no en deixa de tenir.

Ahir arribava a Menorca (per poc no perdo el vaixell!), demà saludaré n'Alè. Ell ens menarà per les cales de l'illa, cadascuna d'elles especial per la seva particular bellesa.

És temps de relax... de buscar aventures mentre el Temps no es manifesti.

L'estiu m'ha enxampat desprevingut, i no sé com tornar-li aquesta mirada de foc.