Exposició Tutankamon

És irònic com un dels faraons més joves i marginats en la seva època ha esdevingut, amb diferència, el més famós i misteriós de la Història, que ha captat l’atenció i l’interès de tota mirada a l’Antic Egipte.

Akenaton (denominat també, entre altres noms, Amenhotep IV), fou un dels faraons egipcis més importants de la XVIII dinastia. Regnà del 1353-1338aC. Akenaton impulsà radicalment una reforma religiosa que culminà amb l’extinció de la casa reinant. És considerat el faraó més heretge, doncs arrasà amb tots els déus vigents per crear una concepció monoteista, centrada en Aton: el déu solar. El Període d’Amarna involucrà no sols canvis religiosos, sinó també polítics i artístics, donant lloc a un període dels més fèrtils i obscurs.

Akenaton morí sense deixar fills varons; per això el succeïren els seus gendres: Semenkera i Tutankamon.

Aquest últim accedí al Tro cap el 1360 a.C, als 7 anys d’edat. De fet, fins la mort del seu sogre, Tutankamon portà el nom de Tutankaton, en honor del déu solar.

Tres anys després d’accedir al Tro, el nou faraó restablí el culte tradicional i, conseqüentment, el poder dels sacerdots d’Amon, sèriament debilitat en el regnat anterior. Per simbolitzar aquests canvis (tornar la capitalitat a Tebas, abandonant la capital d’Amarna creada per Akenaton, etc), substituí el seu propi nom de Tutankaton pel de Tutankamon (que significa “la viva imatge d’Amon”).

Tutankamon morí prematurament, als 17 o 18 anys d’edat. Si bé fou assassinat o víctima d’un tràgic accident, el Temps s’encarregaria d’entorpir l’esbrinament d’aquest misteri.

...

Passats més de 3000 anys des d’aleshores, els fets d’aquella època remota despertaven l’interès del jove Howard Carter, el qual planejava dedicar la seva vida a realitzar les últimes investigacions en la zona de la Vall dels Reis, on el nord-americà Theodor Davis hi havia excavat durant 12 anys, descobrint sapulcres com els de Siptah, Tutmosis IV i Horemheb, i trobà la mòmia i fèretre del gran rei heretge Amenofis IV, espòs de la preciosa Nefertiti.

En el 1914, la concessió de les excavacions canvià de mans, anant a la dels anglesos Howard Carter i el seu gran amic Lord Carnarvon. Aquest últim es tractava d’un dandy britànic, que havia heretat una gran fortuna als 23 anys i decidí invertir-la en donar la volta al món en veler; però un accident de cotxe li deixà seqüeles respiratòries, així que decidí reemprendre les seves aficions arqueològiques, marxant a Egipte, on li presentaren Howard Carter.

Un era el que necessitava l’altre. Howard Carter requeria d’algú que li financés les seves investigacions (fins l’aparició del seu nou amic havia estat treballant a Egipte com a dibuixant). Carter era ja un home prestigiós, i a la seva experiència com excavador s’unia una innegable audàcia pel descobriment. Així mateix, Carter suplí les deficiències en la formació de Carnarvon. Ambdós dedicaren els cinc anys següents a una recerca en el Vall, comptant amb un centenar de treballadors que excavaven dia i nit. Però no trobaren res en aquests cinc anys.

De fet, els estudiosos estimaven que tot el que es podia descobrir en la Vall dels Reis s’havia descobert ja.

Passaren 3 anys més sense fruits, i decidiren que no hi dedicarien més que un altre any. Començaren a excavar el 3 de novembre de 1922, i al dia següent descobriren, sota una grada de pedra, la tomba de Tutankamon.

Emocionats, retiraren una grada rere grada, per arribar a una porta tancada i sellada, tapada amb argamassa. Deduïren que, si estava sellada, devia contenir un enterrament no violat fins el moment. Carter decidí no continuar fins l’arribada de Lord Carnarvon, 15 dies després de que fou avisat. Les primeres paraules que pronuncià Carter en les primeres visions de la tomba (per mitjà d’una espelma que ell endinsà per un petit forat) foren: “Veig coses meravelloses.”

Ningú li negaria aquestes paraules. El descobriment despertà gran interès en els científics de la comunitat internacional.

És comprensible la sensació que provocà tal descobriment: era el major, més ric i impressionant dels tresors arqueològics mai descoberts. Hi havia tresors a tort i a dret: en l’antecàmera, en les càmeres laterals i en la càmera del tresor, plena fins dalt d’estàtues, sarcòfags en miniatura, models de vaixells... Per últim, la càmera sepulcral amb els 4 sarcòfags superposats de fusta dorada, que contenien 4 taüts encaixants un dins l’altre. L’últim taüt, d’or macís, albergava al seu interior, la mòmia del faraó i la seva famosa màscara d’or amb foscos ulls de vidre.

En explorar la tomba, descobriren que havia estat saquejada, però apressuradament i la major part romania intacta. Deduïren que Tutankamon havia mort cap als 18 anys d’edat, i des del descobriment de la seva tomba fins el dia d’avui s’ha hipotetitzat les causes de la seva mort, com un possible assassinat pel rabí Ai (qui passà a ocupar el tro de Faraó). Però actualment hi ha més consens en afirmar que es tractà d’un accident, que li causà una ferida mortal al genoll.

Les diferències entre Carter i Carnarvon entre si i amb els governs anglès i egipci, a l’hora de determinar la part que corresponia a cadascú, es reconciliaren en el llit de mort de Lord Carnarvon, que morí 4 mesos després d’obrir la tomba d’una misteriosa malaltia, compartida amb vàries persones relacionades amb l’obertura del sarcòfag. La llegenda de la maldició del faraó, no obstant, sembla que no afectà Carter, que morí als 65 anys, el 1939.

L’exposició val la pena fins i tot pels qui mai hagin sentit fascinació per l’Antic Egipte. La rèplica exacta de la tomba de Tutankamon és una oportunitat que convido a compartir entre els que vulgueu alimentar l’ànima.


Lloc: Museu Marítim de Barcelona (Drassanes).

Preu: 16€ (10€ si ets estudiant o menor). No sigueu rates, val la pena=)

Horaris: 10-20h de dilluns a divendres. Dissabtes fins les 19h.
Del 6 juny -6 setembre