Doble vida per qui no és espia

La vida virtual és, cada cop per més internautes, gairebé tan important com la vida real.

Internet ha significat, no sols una nova manera d'accedir a la informació i de comunicar-se entre gent coneguda i desconeguda, sinó comprendre una nova gestió del temps. En efecte, existeixen possibilitats inacabables, com comprar on-line (sigui la compra del supermercat, productes diversos, subastes, concerts...), mantenir el contacte amb relacions que els kilòmetres i els anys han anat separant (família, amics...), crear una pàgina web personal, gestionar el propi horari com a treballador o estudiant des de la distància (alliberant un horari incompatible amb altres quefers)...

Ara bé, és interessant preguntar-se COM s'empren tants recursos i possibilitats.

La recerca de la informació penjada a la xarxa resulta tan accessible com frondosa i turbulenta. Els cercadors més visitats, com Google i Youtube, solen portar tanta informació, que només es pot accedir a l'útil si es té prou voluntat com per dedicar-hi una bona tria entre tanta brossa.

Potenciar la creativitat i l'esperit crític és una via que a mi m'inspira admiració. Emprar l'internet com a eina només de distracció i oci (a través de jocs i vídeos on-line, messenger...) ho considero una llàstima, un engany d'aprofitament de recursos. M'alegro d'haver descobert la primera part i créixer en ella; abans m'anava rovellant en la segona.

Per posar un exemple recurrent, molts homes acostumen a mirar-se pàgines porno (fins i tot en hores de treball), com a distracció de la seva millorable realitat, en comptes de buscar companyia en la vida real. De ben segur no s'hauria de recurrir a la prostitució, que és el paper que fan les noies de la xarxa, sovint ficades en màfies per exhibir-se per càmera web.

Però la meva atenció no es centra tant en la manera que els adults poden aprofitar-se d'aquest infinit recurs, sinó de com ho fan les ments joves.

A ulls dels adults "endarrerits" o altres persones poc acostumades a aquesta realitat actual, solen dir frases com "ets addicte a una màquina", "t'hauries de desenganxar", "t'està absorbent la vida"... Aquesta pantalla on ara miro, de fet, és una connexió entre dues realitats paral·leles, a l'estil de la cabina telefònica de "Matrix". Però els límits del món que amaga aquesta màquina costen d'imaginar.

Les xarxes socials, de gran utilitat pels nois i noies més introvertits, permeten conèixer de manera més profunda les persones del seu entorn, però també és inevitable conèixer gent nova, i l'anonimat que implica una pantalla pot ser perillós. Jo encara no em crec la sort que vaig tenir en conèixer una persona increïble per aquesta via, com a caprici de l'atzar. No és el més probable trobar fortuna en l'anonimat internauta, i comprenc la preocupació de molts pares pels fills que hi dediquen a l'ordinador més atenció que a ells, en hores de matinada, preferint xatejar a descansar.

La creença que les comunicacions via virtual degraden les mateixes relacions en la vida real és típica... pels qui no es comuniquen a través de la xarxa: els que ho fan de manera profunda sabem que fins i tot es poden connectar els pensaments i sentiments d'una manera que costa més en la vida real.

A més a més, de la mateixa manera en què ho fan els videojocs, viure la vida cibernètica implica dedicar un temps considerable a restar assegut davant una pantalla, amb els efectes que aquest comportament implica per la salut. Els índex d'elevada obesitat s'expliquen, entre altres factors, per una vida propensa al sedentarisme.

Davant tantes possibilitats i riscos, només cal recomanar prudència en la gestió de la doble vida.