L'únic racó de l'any en què no poques persones que avorreixen la lectura invertiran uns diners, no pel plaer de llegir-se centenars de pàgines (sense dibuixos!), ni per donar una agradable sorpresa (aquest dia la sorpresa seria qualsevol altre regal) a qui s'estimen, sinó perquè... és el que toca aquell dia, el que tothom fa.
Sembla que s'hagi de cel·lebrar en una data comuna un event que podria ser personal, fins i tot especial.
Em sembla genial que s'aprofiti el dia internacional del llibre per regalar lectura, móns nous, realitats sorprenents que, a més de fer-te desconnectar de la vida de cada dia et poden eixemplar la ment. Però no li trobo el sentit als que compren uns llibres que passaran els pròxims 364 dies instal·lats a un prestatge oblidat, com a base de la pols que a partir d'avui aniran acumulant a sobre, fins que siguin substituïts pel pròxim Sant Jordi.
Es llegeix poc, massa poc. Però comprar per comprar, usar llibres per decorar... encara és més inverosímil.
Jo, que sempre intento desmarcar-me de la corrent per on flueix la majoria de la gent, m'hi he deixat endur per un dia. El més sorprenent, he intentat pensar que la gent no és tan hipòcrita com em sembla normalment, que realment senten el que s'ha de sentir per donar un present a una persona important.
Jo també he regalat un llibre i una rosa.
Sense originalitat, com tothom; ara bé, el llibre no serà amic de la pols, la rosa tampoc ha estat un regal va.
T'has adonat d'una cosa? Els dies en que es celebra alguna cosa són estil de Sant Jordi, Sant Joan, Sant Iago, etc. però, per què no es celebra res a Sant Walia, Sant Rodeulfo o Sant Burrububú? Serà pel nom? O bé serà per una estranya coincidència...Qui sap!
ResponElimina