Jo conec aquelles tanques que es camuflen de verd en s'hivern i de groc en s'estiu, sa llar de ses vaques menorquines, llur pell només reflexa una tonalitat en blanc i negre, contrastada pels vius colors de l'entorn.
Dòcils animals, gens porucs quan t'hi aproximes, omplen els dies de sa seua existència pasturant i menjant s'herba quan és verda i abundant, sense cap preocupació, ni per s'aliment que no els hi falta, ni pels mals de cap absurds que la raça humana porta tatuats als gens. Elles pasturen i mengen. Són felices? Ni s'ho plantegen. Vaques, contra sa vostra voluntat bevem sa llet que cada dia ens alimenta, i ni una vegada en s'any pensam en aprendre a viure tan despreocupats com voltros.
Si un s'endinsa en un caminet de La Vall, entre Sa Platja des Bot i Cala'n Carabó, i puja i baixa petits turons plens de pins i altres arbres, arbusts i matorrals que no sé classificar, trobarà Sa Bassa Verda.Sa Bassa Verda, un altre paradís abans desconegut, ara freqüentat i demà sobreexplotat.
Avui brindaré perquè mai l'herba es torni ciment.
Si, les persones som així. Hem volgut deixar tantes petjades al planeta que després no s'hi podia caminar i l'hem hagut d'asfaltar.
ResponEliminaI ara que tot està marcat, doncs evidentment tenim la responsabilitat de continuar "mantenint" el món, com a feina que nosaltres mateixos ens hem otorgat. Un antropocentrisme camuflat de preocupacions, de 8 hores de son, 8 de feina, 4 entre trajectes i àpats, 2 entre feines de la casa, i 2 hores per nosaltres i els nostres (en els millors dels casos!).
Imagines un món millor governat per vaques?