Tot i això, la música es sent a cadascun dels indrets del planeta, com l'art de la raça humana. Igual que la capacitat de formar llengües, combinant fonemes per comunicar-nos; crear música organitzant sons sembla diferenciar-nos d'altres espècies animals.
Des dels qui s'hi dediquen com a professió vital en la seva vida fins els més inexperts i ignorants (com un servidor), no ens en podem estar d'admirar la bellesa dels espectacles musicals d'arreu, o sentir emocions i sensacions similars en escoltar certes melodies.
Un dels millors invents recents, en les societats desenvolupades, són aquests petits aparells que ens permeten fer de la música la nostra companya de viatges. No cal estar a casa, ni a cap concert, per experimentar la catarsis musical.
L'altre dia vaig trepitjar l'ESMUC per primera vegada. Pel qui no està acostumat a aquest ambient, d'entrada sorprèn un centre on els estudiants porten un instrument a l'esquena en comptes de bossa, motxilla o carpeta; que en els seus textos no configurin lletres i paraules, sinó pentagrames replets de notes i acords inintel·ligibles pels que només escolten música sense comprendre'n l'essència. Al bar, un grup de jazz improvitza l'entreteniment dels que escolten.
Ahir admirava diverses obres, entre elles de Vivaldi i de Mozart, en el Palau de la Música Catalana, una combinació visual i musical que sembla transportar-te molt enfora i endins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada