Gènesi

El regal d'aniversari del 27 de febrer

Aquest bloc és un regal d’aniversari.

Amagat entremig de la propaganda, al fons de la bústia que no miro mai, m’ha cridat l’atenció trobar un paquet. Un paquet sense remitent, esquifit; molt poqueta cosa a simple vista. La meva direcció sembla estar allà per error, sobretot després de llegir l’única nota que l’acompanya: “Feliç aniversari, D.G. 27 febrer del futur”.

Ha de tractar-se d’una equivocació: el meu aniversari és dia 10 d’octubre, a més del 21 de novembre. Durant l’any considero importants vàries dates més, i quan m’hi trobo les celebro a la meva manera. Per més que forci les neurones, avui és un dia quotidià, tirant a rutinari.

Amb tot, la meva curiositat ha pogut més que cap raonament ètic, així que he obert l’embalatge d’un paquet que no era meu. A més, ja havia oblidat la correspondència a la manera tradicional, i m’ha fet il·lusió rebre quelcom provinent de fora l’ordinador, ni que sigui tan poca cosa.

Una capa n’oculta una altra, cada cop se’m fa més difícil d’obrir la següent (sembla que quan desemboliqui la final no hi quedarà res més que aire comprimit). La darrera em costa tant d’obrir, que no tinc prou força a les mans: m’enduc el paquet dalt l’ascensor i es prepara per ser obert, a tall de tisores o ganivet.

Ja no m’importa si inicialment anava dirigit a mi o no, ara m’intriga el que m’amaga. Es resisteix tan com pot, però finalment, aconsegueixo un tall prou profund i net.

L’acabo de despullar. En la seva part més íntima, només s’hi troba un cub blanc, format per una pila de petits fulls de paper, units en una de les seves arestes.

Decebut per la sorpresa, torno a pensar en el possible destinatari. 27 de febrer... El paquet no va dirigit a cap conegut que pugui esperar regal.

No té sentit que sigui per la meva cosina Maria, que avui celebra els seus 22 anys a Ciutadella de Menorca. Tampoc va destinat a s’avi Toni: el cementiri on el van enterrar fa dos anys queda lluny de casa, a l’altra banda del mar. Ni tampoc no té res a veure amb un altre tipus d’aniversari d’un amic... Us saludo a tots tres: al més proper, al que se n’ha anat, a la que he perdut contacte en créixer. Records des de Bellaterra.

Tot i no anar dirigit a ells, però, és un regal d’aniversari. O això aparenta ser.

No conec destinatari ni remitent, i les inicials D.G. només em recorden a Dani Ginés, un amic d’infància que s’ha tornat nòmada a nivell mundial. No complíem anys avui, cap dels dos. A més, desconeix la meva adreça actual. Una relació que s’ha deixat morir, com tantes altres en la trajectòria de tothom.

Les relacions duradores també tenen sovint inicis absurds, moltes vegades casuals: una conversa amb un desconegut per no esperar sol l’autobús, trencar el silenci amb qui t’ha tocat seure al menjador, la curiositat per conèixer el nom d’una platja...

Seria bonic poder creure que tot passa per alguna cosa. Aquest cop algú m’ha fet un regal, amb alguna intenció que desconec (si no s’avorria molt i tenia ganes de tocar la pera).

• Si fos més simple, el fet d’avui no tindria cap valor transcendental per a mi.

• Si fos tan vessut com fins ara (mandrós), deixaria l’immaculat bloc a un costat, i seguiria com si no hagués canviat res.

• Si fos cristià, potser ho interpretaria com una senyal indirecta que m’envia Déu per animar-me a escriure. Li hauria d’agrair que es preocupi tant per mi i tan poc pels que ho necessiten de debò. No, gràcies, no vetllis per mi, ocupa’t de les súpliques dels qui no escoltes.

• Si em considerés agnòstic, ho deixaria en què hi ha preguntes a les que no sabrem endevinar la resposta. Un altre camí fàcil, tal vegada el més sensat, ja que opinar sobre temes superiors a la intel·ligència humana no sol portar l’encert a ningú.

Però com que estic fet per no quadrar en cap categoria absoluta, responc a la pregunta de l’escrit d’avui: el perquè del bloc.

La meva antiga passió per l’escriptura, cansada de la desconsideració que aquest jove somiador li ha tingut per tant temps, ha protestat per mitjà d’una bústia (o consciència), regalant-li un bloc verge, per a guarnir-lo, poc a poquet, de paraules, sentiments i pensaments, que donin sentit a una història, lligant la meva vida interior amb l’escriuptura un cop més.

He comprès que l’aniversari es comptarà a partir de 365 dies d’ençà avui (si sóc més constant del que he demostrat sempre), que el petit paquet imaginari, aparentment esquifit i mal d’obrir, ha esdevingut el millor regal oblidat, un cop s’ha sabut apreciar com és degut.

Resolt l’entramat, batejo les inicials a la meva manera (“Dr. Guasch”), i banyo amb tinta la primera pàgina del bloc de paper, escrivint les paraules: Before any birthday, there is always a Birth. The Beginning is only the first step of all. (Abans de qualsevol aniversari, sempre hi ha un Naixement. El Principi és només la primera de totes les passes que es faran).

________________________________________________________________________

La idea del bloc és interactuar amb persones diferents (conegudes i desconegudes) sobre alguns temes, compartir algunes inquietuds, debatre crítiques, conèixer diferents punts de vista, disminuir la prepotència individual de creure’ns superiors als iguals... descobrir enamorats de la vida i indignats, en la recerca d’un ric equilibri de contrasts.

Aprofitem-ho, coneixem-nos de manera més íntima al que s’acostuma, enfora d’aparences que divideixen i porten a jutjar al desconegut de manera equivocada. T'hi apuntes? ;)