Treballar per viure / Viure per treballar

En la dança del capitalisme, quan el sonet de l'abundància acaba, toca ballar el moviment de la crisi, aquella composició que derrumba tota melodia harmònica, en un grinyol de notes desafinades.

Com un eco malmès del sistema, ens tornem cecs per obtindre els diners que ens manquen: els necessitem per viure, en parlem dia a dia i hi somiem nit rere nit. Es converteixen en una obsessió que fatiga i ens deteriora.

Enterrant la vessa, som molts els que hem sortit a l'intempèrie, amb un bon feix de currículums sota el braç, sense doblegar-nos davant les negatives. Res per aquí, menys per allà... Molts joves ben qualificats es senten impotents en veure com contracten altres menys valuosos que surten més barats. S'eixuguen les llàgrimes de suor, entren a més llocs sense esperança, en surten amb la mateixa resignació de quan havien entrat, i repetint el cicle en diferents llocs de la ciutat, l'optimisme agonitza, les forces t'abandonen a la teva sort...

Mil pressions comencen a créixer i reproduir-se, obligacions morals, sentiments de valdre poc més que el paper de tantíssims currículums llençats, van desgastant l'ànim, rompent l'optimisme, enmalaltint la salut. Malsons, diürns i nocturns, una angoixa punyent que s'escampa a cada passa en va, en cada canvi de direcció...

Stop. Uns minuts de pausa per respirar. Fins a quin punt val la pena encarnar la tragèdia fins aquest extrem? Calma, relaxa't, respira, no siguis un producte fallit de fàbrica: imagina noves vies possibles per navegar dins l'entramat. Si el treball de buscar feina comença a alimentar úlceres, demana't si és millor seguir autodestruint-te o canviar d'estratègia.

Crisi? Oportunitat per redireccionar la vida, per fer aflorar objectius diferents, per reinventar-se una nova manera de caminar.