B no és A, B és B i això implica vida i esperança, però, com ja hem dit, no és A.
C és: ni A ni B. Requereix renunciar a les dues opcions, construir el propi camí. És l'única resposta oberta a una pregunta tancada, l'única creativa, l'única que fa pànic de prendre.
No hi ha l'opció D (=totes les anteriors són possibles); si hi fos, la resposta més convenient seria aquesta. Però, per A o per B, aquesta opció no hi és.
La vida és un seguit d'exàmens tipus test, podem deixar en blanc les eleccions més puerils, però davant les decisions més trascendents (kill-questions), no podem mirar a una altra banda, hem d'estar preparats per equivocar-nos. Sí, ens equivocarem. I si no, com ens convencerem de que el que hem triat era la millor opció?
Elegint B, es perdrà el món de A; elegint A, B deixarà de brindar felicitat. Una lletra ha de sobreviure. Una.
És senzill d'entendre, molt difícil d'aplicar quan el risc d'error està al 50% i, sobretot, quan A és la meitat de la teva vida i B l'altra meitat.
Però l'examinador ha proclamat que el temps s'està esgotant, així que: una cosa o altra, o cap.
No hi ha més a dir, és així de senzill, així de difícil, així d'aterrador.
Tu encara no hauries decidit ^_^ haries esperat una senyal a l'últim moment que et fes decidir.
ResponEliminaPerò tens raò, així són les coses, s'ha d'escollir i les decisions s'han de prendre ràpid. No és fàcil fer les coses bé...