És famós per aconseguir la independència de la Índia de la corona britànica, el 1947, però l'essència del líder pacifista rau, sobretot, en les extraordinàries "armes" polítiques que va utilitzar per aconseguir-la.
En la seva cosmovisió, el Bapu de la Índia, integrava la política i la religió com a ents inseparables.
Els principis jainistes que li inculcaren a casa, principalment el de l'amor a la veritat i el de no danyar a cap ésser viu van arraigar fortament en el jove Gandhi.
De la Bíblia, només trobà rellevant el Sermó de la Muntanya: "estimaràs els teus enemics"... I sempre mantingué la ferma convicció de no danyar ningú, ni als que li volien perjudici. L'estratègia política de "resistència sense violència" va ser tan novedosa com fructífera.
Ahimsa és una important doctrina de l'hinduisme, jainisme i del budisme, que Mohandas Gandhi introduí a occident: significa pau i respecte envers els éssers capaços de sentir.
Defensà que els mitjans són tan importants com els fins, i creia que la força de l'Amor és capaç de vèncer qualsevol barrera. Fins i tot, la lluita d'independència d'un país.
Gandhi desenvolupà un nou concepte, derivat de la resistència sense violència: el Satyagraha, és a dir, la força de l'ànima en l'esforç per la veritat. La teoria Satyagraha influí en altres lluitadors per la igualtat, com Marthin Luther King.
Su significado es sostener la verdad, la fuerza de la verdad. También la he llamado fuerza del amor o fuerza del alma. En la aplicación de satiagraja descubrí en las primeras etapas que el perseguir la verdad no admite violentar a nuestro oponente sino que este debe ser advertido de su error mediante la paciencia y la simpatía. Porque lo que parece ser verdad para uno puede parecer ser falso para otro. Y la paciencia significa auto-sufrimiento. Así, la doctrina se convirtió en el reestablecimiento de la verdad sin violentar o hacer sufrir al oponente sino que a uno mismo. "Non-violent-resistance" (Satyagraha), Gandhi.
Després d'una temporada a Sudàfrica, on lluità contra la discriminació racial del que eren víctimes els seus compatriotes allí residents, començà, a partir del 1918, la seva lluita pacífica amb la finalitat d'assolir la independència del seu país.
Sovint utilitza la desobediència civil, convencent als seus seguidors de desobeïr les lleis que considerava injustes. Després de la insurrecció, passaria una temporadeta a presó, maquinant el pròxim estrategema que l'aproximaria a la independència.
També va sotmetre's a nombroses vagues de fam, arriscant la pròpia vida per aconseguir els seus ideals.
La seva influència moral sobre el desenvolupament dels nacionalistes de la Índia fou considerable, era considerat per molts un líder nacional, però la separació amb Pakistán el desalentà profundament. A més, els anglesos amenaçaven de dividir la Índia.
Finalment, el 1947 la Índia aconseguí la seva independència d'Anglaterra, la potència colonial més important de l'època, després de quasi tres segles de dominació.
Un cop aconseguida la independència, Gandhi tractà de reformar la societat índia, apostant per integrar les castes més baixes (els shudrá o "esclaus", els pàries o "intocables" i els mlecha o "bàrbars"), i per desenvolupar zones rurals. Aconseguí que milions de "pàries" tinguessin els mateixos drets civils que els habitants restants.
Desaprovà els conflictes religiosos que van seguir a la independència de la Índia, defensant als musulmans en territori hindú. Un fanàtic integrista indi, Nathuram Godse, l'assassinaria per aquest motiu, el 1948, a l'edat dels 78 anys.
Morí abans d'aconseguir la supressió de l'estructura social de castes, que encara avui dia margina milions d'indis i expandeix les desigualtats socials.
El riu Ganges s'empassà les seves cendres, però els seus principis han perdurat fins els nostres dies.
Avui, més que mai, recordo al món:
Satyagraha & Ahimsa.
Satyagraha & Ahimsa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada