Quins miratges omplen la vista, després de l'arrasament de totes les coses? Què veiem quan el coneixement s'ha reduit a runes i el que fins ara formava part d'un mateix no és més que una relíquia del món antic?
Un infant contempla les magnituds inacabables d'aquell desert que espera ser omplert d'oasis i altres somnis que el nen imagina possibles.
Com començar a construir en la dessolació? Com canviar el no-res per un quelcom?
Imaginem-ho. Deixant apartada la pena per tantes pèrdues, sentim-nos lliures davant els infinits horitzons que ens estimularan a caminar.
El no-res és un lloc perfecte per fer-hi quelcom ^^. Com començar? Tu ens guiaràs!
ResponEliminaEs meravellòs plasmar en unes línies sentiments i saviesa en tant curta edat...em sorprens amb la destresa d'una ploma mestra i em trasllades a llocs d'ensomni...una barcelona fantàstica, com no la coneixia abans i catarsis amb la lluna, poblats buits i destroçats, però amb un raig d'esperança!...^^ genial, m'ha agradat molt.
ResponElimina