Relacions

Un noi coneix una noia, fliti-fliti-flan, s'estimen, es casen i viuen feliços pels segles dels segles. Ameeeeén!

Tindran quatre fills i sis hipopòtams, un gos rosa que mioli com un colibrí, i tots seran feliços; feliços, feliços, feliços, perquè no hi ha res que ompli més de joia que el matrimoni, la família, les relacions tradicionals i l'escanyament de la originalitat. Adaptar-se, clar que sí! Si no, què queda?

Doncs moltíssimes persones (com un servidor); algunes fortes i navegant per la vida congruents amb la seva manera de ser, altres dèbils i seguint el més habitual per ser més acceptats, perdent les oportunitats que els farien ser més feliços.

Plas, plas, plas, bravo! Sí, senyor, orgullosos un cop més de la raça humana.

Formeu part de les Tradicions Inextingibles, les que no tenen cap sentit (per mi, tot sigui dit), però que s'aguanten perquè és necessari establir la normalitat per assenyalar-la, tot dient "això és el correcte, el model a seguir", diferenciant-la de la resta "no et relacionis mai amb aquests individus, acabaries com ells".


Un Creador no només és Déu dins el món que ha creat. Fora de les seves històries, la realitat que l'envolta a diari pren, en certa mesura, la forma que la imaginació li sap donar. És per això que un Creador ha construït històries impossibles, ha sabut valorar quan aquestes tenen sentit i quan en deixen de tenir. Viu la vida amb estil propi, diferent al d'arreu. I pateix més, sí, perquè el món gira al revés de la seva inèrcia natural.

Per tenir al·lèrgia a les relacions normals, per ser criticat, malinterpretat, complicat, per ser rebutjat, per ser més únic (i prepotent i ignorant)... per no quedar-me sol en la diferència, sinó enriquir-me amb relacions estranyes, que sempre evolucionen de la manera més imprevisible, per tot això, el protagonista de la meva novel·la demana al seu Creador que jugui millor les cartes d'ara endavant! No pot ser difícil ser més hàbil en el Joc.

Ploren les estrelles i corro cap una sortida, però no puc fugir de la meva pell; al final els somnis m'atrapen, m'embolcallen, em despisten, em relaxen, m'ajuden?

Demà el dia girarà dins el Canvi, i en la nit ja no brillarà la penombra d'un desig, com fins ara m'havia escalfat, mantenint-me viu.

Malgrat tot, seguiré creant històries, ficíticies i reals.

Fora del meu control, els daus ja estan dançant.